Models

Models
Joaquim Miquel
Març 2016

Per què ens cal modelitzar?

Les ciències socials no disposen d'un aparell consensuat per modelitzar les teories. Cadascú fa la guerra una mica pel seu compte. En la investigació històrica podem trobar un recull de bones pràctiques i tècniques científiques per l'obtenció i contrastació de les dades històriques, però quan arriba el moment de posar totes aquestes dades dins d'un marc teòric, la majoria de les vegades els autors es queden en una descripció dels fets, cosa que per altre banda és imprescindible. Si l'objectiu és només fer una narració descriptiva del que va passar això pot ser suficient, però si el que es vol és donar una explicació que ens ajudi a entendre perquè van passar les coses d'una manera i no d'una altra, cal explicitar quin és el model teòric amb el que s'està treballant.

En aquest punt és quan, al meu entendre, comencen les mancances. Els motius són diversos i van des de la manca de costum fins al rebuig frontal a aquesta pràctica que molts autors no consideren pròpia de la ciència històrica. Malgrat que les teories sobre la evolució històrica de les societats no acostumen a tenir gaire bona acollida en el món acadèmic, si aquestes es volen fer un lloc en aquest, cal que prediquin amb l'exemple i vagin més enllà del discurs i la narració i comencin a construir un aparell teòric que ajudi a explicitar i a comparar les teories. És per aquest motiu que ens proposem fer un primer intent en aquesta direcció. Serà només un esbós, una primera temptativa, que anirà evolucionant amb el temps i que s'haurà de perfeccionar i consensuar. En el món de la informàtica, els equips de treball que desenvolupen les aplicacions construeixen els models per dissenyar els programes, sobre la base d'un llenguatge de modelat que és una eina comuna que fa possible que tots els que treballen en el projecte puguin saber amb molta precisió quins són els objectius que es volen assolir, i quina és la manera d'interpretar els gràfics. Cal que tots els que treballen en el projecte utilitzin el mateix llenguatge de modelat per poder compartir i interpretar el model. Escriure i dibuixar el model és la manera de fer-ho. Els models no poden ser només una abstracció que resideixi en els caps del investigadors, ha de tenir una concreció en algun tipus d'artefacte que ens permeti debatre'l i qüestionar-lo.

Es pot dir que el historiador ja ha escrit el seu model al escriure la narració, però aquest sovint queda amagat dins el discurs, i no sempre és fàcil tenir-ne una imatge clara. És en aquest sentit, que extreure el model del discurs textual i concretar-lo, ens ha de facilitar la seva comprensió.

El llenguatge UML (Unified Modeling Language) utilitzat en el món de la informàtica per construir diagrames que modelen els diferents aspectes d'una aplicació, ens servirà de punt de partida per aquesta temptativa. En concret agafarem alguns elements dels diagrames d'activitat per construir les representacions dels models històrics de les teories sobre la evolució social, i d'altra banda també intentarem fer el mateix amb els models que, d'una manera més o menys conscient, es descriuen en els llibres d'història.

Naturalment tota activitat de modelat comporta el risc de deixar de banda elements que poden ser importants, i viceversa incloure'n d'altres que no ho són. Malgrat tot, crec que val la pena corre el risc. Els models no són una cosa rígida. A mesura que calgui s'hauran d'anar modificant. És també evident que es poden perdre molt matisos, que en la narració es van introduint, i que a banda d'aportar una major riquesa al discurs, també poden, per contra, fer oblidar quina és la jerarquia conceptual que s'està desenvolupant.

Per tant, les representacions dels models que anirem construint no només seran dels autors que explícitament construeixen teories sobre l'evolució social, com per exemple Alexandre Deulofeu o Peter Turchin, sinó també aquells altres que es poden extreure dels llibres d'història convencionals. Hi han molts autors que al construir la narració història descriuen els processos que es donen dins les societats que estudien. Aquests processos, doncs, també són susceptibles de ser representats amb els gràfics.

Això ens haurà de poder proporcionar una eina per comparar el que diuen les teories sobre la història amb els llibres de història. D'alguna manera es tracta de fer una contrastació entre el que diu la teoria i el que s'observa en la realitat. La realitat aquí és la que es construeix en els llibres d'història. Per tant, és una percepció de la realitat que està condicionada pel coneixement històric del moment i que pot anar canviant en funció dels nous estudis històrics que vagin apareixen.

Respecte als gràfics. Com ja he dit els gràfics estan inspirats en els diagrames d'activitat del llenguatge UML. Dins del entorn d'un projecte informàtic es poden utilitzar per diverses tasques. Els seus usos van des de la planificació de les tasques del projecte fins al disseny dels algorismes de les funcions, passant per la descripció de la lògica del negoci. En la mesura que podem veure la història com el marc on es donen una sèrie de processos socials, és factible que utilitzem aquesta eina que s'utilitza fonamentalment per representar processos. La interdisciplinarietat ha obert les portes a aquest tipus de col·laboracions entre les disciplines, on tècniques i enfocaments nascuts en una determinada disciplina són aprofitades per d'altres. Els elements que apareixen en els gràfics són els següents:

 

  • Requadres. Contenen descripcions de fets i situacions.
  • Fletxes. Enllacen requadres. No impliquen necessàriament una relació de causa i efecte, però sí una relació temporal.
  • Bifurcacions en paral·lel. És un requadre gris prim que indica que a partir d'aquest punt s'obre múltiples línies temporals que es van desenvolupant en paral·lel.
  • Reagrupaments. És també un requadre gris prim que reagrupa diverses línies temporals que fins aquell moment havien anat separades.
  • Selecció. És un rombe que representa un punt de selecció, on en funció d'una condició es segueix un camí o u altre.

 

Per últim, s'ha de tenir en compte que aquests gràfics no representen estrictament l'estructura d'una societat, sinó que el que pretenen és capturar la dinàmica que es produeix dins d'ella. És per això que el temps hi juga un paper rellevant. Aquest es representa sobretot amb les fletxes que indiquen el pas d'un requadre a un altre. En general les fletxes es dibuixen cap avall, però a vegades per estalviar espai també ho fem de forma horitzontal. La horientació vertical o horitzontal no té cap sentit semàntic.

Etiquetes