El lliure albir i la matemàtica de la història.

On queda la llibertat d'actuació dels humans amb la matemàtica de la història? Aquesta és una de les primeres qüestions que es planteja molta gent quan descobreix la teoria d'Alexandre Deulofeu. No hi ha dubte que és una pregunta molt pertinent. Però, aleshores és igual el que fem? Tant s'ha val si fem una cosa o un altre, sempre acabarà passant el mateix? Intentaré abordar algunes d'aquestes qüestions en aquests article exposant les respostes que jo he trobat per a mi després de donar-hi voltes des de ja fa bastant de temps.

El comportament individual. Des d'un punt de vista individual no hi ha d'haver cap dubte. Cadascú de nosaltres hem de continuar fent el que la nostra racionalitat i els nostres sentiments ens impulsin a fer. Com totes les teories, la matemàtica de la història només pot aportar una mica de llum en l'àmbit de la racionalitat. És cert que el mateix Deulofeu va dir que el seu coneixement podria evitar moltes catàstrofes, però això no implica que ens digui com hem d'actuar. Els motius que ens impulsen a prendre una decisió estan condicionats pel nostre caràcter, la nostra cultura els coneixements adquirits i la nostra experiència vital. La ciència incrementa el nostre coneixement, però no és l'únic factor que determina el nostre comportament. Per tant, la matemàtica de la història no ens dirà el que hem de fer, però ens ajudarà a saber quin és el context dins del qual s'integraran les nostres decisions.

Etiquetes

La utilitat de la matemàtica de la història

Aquesta pregunta que d'entrada pot semblar trivial té al meu entendre una importància cabdal. La seva resposta, encara que segons com es miri pot semblar simple, té una gran transcendència i ens hauria d'ajudar a situar-la en el lloc que li toca. En definitiva es tracta de saber què podem esperar d'ella, quins coneixements ens aporta, i també molt important ser conscients de quins són els seus límits.

Etiquetes

Els fonaments científics de l'obra de Deulofeu.

Quan li comentes a algú que ets un seguidor de l’obra de Deulofeu és molt probable que pensi que has perdut l’enteniment. Em proposo argumentar en aquests article quines són les raons que em fan pensar que encara no he perdut la xaveta. Vaig començar a llegir a Deulofeu el 1975 i des del primer moment em va captivar. En aquells anys Deulofeu encara era viu i de tant en tant sortia alguna notícia o algun reportatge sobre la seva obra en algun diari. Ja es veia que la seva obra no tenia una gran acollida, el seu ressò mediàtic era molt limitat i l’acadèmic senzillament no existia. A mi s’hem feia estrany pensar que no hi hagués ningú en el món acadèmic que se’l prengués seriosament. Naturalment, aleshores era un jove que encara havia d’aterrar en molts aspectes en el món real. Amb el temps vaig anar veient com funcionaven les coses i vaig acceptar que el destí de la seva obra seria l’oblit.

Etiquetes

La Matemàtica de la Història: la desconeguda teoria d’Alexandre Deulofeu. Primera part

El propòsit d'aquest article és doble. En primer lloc presentar l'obra del historiador català Alexandre Deulofeu (1903-1978) en el món acadèmic internacional. Deulofeu va desenvolupar una teoria sobre l'evolució de les civilitzacions anomenada la Matemàtica de la Història. Segons aquesta, totes les civilitzacions es desenvolupen passant per unes mateixes etapes abans de desaparèixer. I a més a més ho fan mostrant una regularitat temporal sorprenent. El segon objectiu és fer una interpretació de la seva obra dins el marc de la ciència actual.

Etiquetes

La Matemàtica de la Història: la desconeguda teoria d’Alexandre Deulofeu. Segona part

1. Plantejament del tema.

Durant molt de temps els humans hem viscut en comunitats relativament petites que poc o molt s’han anat estenen per la majoria de la geografia de la terra. De mica en mica hem estat capaços d’acumular coneixements sobre el nostre entorn, i sobre les tècniques necessàries per millorar el rendiment en l’extracció de l’energia que necessitem per viure i per fer augmentar la població. Quan una especie depèn només de les seves capacitats innates per sobreviure (obtenir l’aliment), la seva població fluctua en funció de les disponibilitats d’aquest. Els humans hem aconseguit escapar, al menys momentàniament, d’aquesta dinàmica, mitjançant l’acumulació de coneixements i el desenvolupament de la tecnologia que ens permet obrir noves possibilitats (el possible adjacent) per continuar creixent.

Etiquetes